BKS Iyengar

Bellur Krishnamachar Sundararaja Iyengar va néixer el 14 de desembre de 1918, quan la seva mare Sheshamma patia els efectes d'una epidèmia de grip. El seu pare, Sri Krishnamachar, era mestre d'escola i Sundararaja va ser el seu tretzè fill. Sundararaja no va gaudir de bona salut durant la seva infantesa: víctima de la malària, el tifus i la tuberculosi en una època en què els antibiòtics no existien.

A l'edat de setze anys, Sundararaja va començar a practicar el ioga amb el marit de la seva germana més gran, Sri T. Krishnamacharya, home de gran fortalesa física, amb molt de talent, cultura i una autoritat en les escriptures. Va ensenyar ioga al palau del Maharaja de Mysore. Va ser un mestre molt exigent.

El 1936, quan Sundararaja tenia divuit anys, va ser designat pel seu Guru per anar a Pune a ensenyar ioga durant sis mesos. L'elecció va recaure en ell perquè tenia cert coneixement de l'anglès, en comparació amb els seus companys, els qui només parlaven la llengua local (kannada) o sànscrit. Sundararaja no va tenir elecció. Li van ordenar anar-hi i va haver de fer-ho. "Amb temor i dubte, em vaig rendir a la seva ordre com a privilegi (ashirvad) i me'n vaig anar a Pune, que s'ha convertit en el meu camp d'acció (karmabhumi) des de llavors", va reconèixer més endavant.

A Pune va suportar temps difícils: sense casa, ni amics, ni família, en un estat (Maharastra) amb una llengua i una cultura que li eren estranyes. Encara que havia viscut a casa del seu Guru, durant dos anys, abans d'anar a Pune, la seva relació amb Krishnamacharya havia estat molt limitada i no va tenir gaires oportunitats d'aprendre d'ell. Per tant, allà, va decidir practicar amb interès i atenció per adquirir coneixement de la seva pròpia experiència. Va continuar sol, ajustant i definint les asanas i així aconseguir la perfecció i precisió.

Podia faltar-li el menjar, però mai no descuidava la pràctica. Durant llargues hores practicava fins a arribar a comprendre les tècniques de cada asana i els seus efectes. Aquesta perfecció i precisió de la seva pràctica es va reflectir en el seu ensenyament i el nombre d'alumnes es va incrementar. Tanmateix, en aquell temps, impartint classes de ioga no s'obtenien suficients ingressos per sobreviure en una ciutat. Sundararaja vivia en els límits de la pobresa, sense saber, sovint, quan seria el seu pròxim àpat.

El 1943, els seus germans van concertar el seu matrimoni amb una jove de setze anys anomenada Ramamani, que desconeixia el ioga quan va entrar en la vida de Sundararaja. Tanmateix, aviat va absorbir l'essència del ioga i es va convertir en una autèntica força darrere del progrés del seu marit. Mai no va interferir en les seves pràctiques, ni en les seves classes. Al contrari, va arribar a ser un gran suport i una de les seves millors crítiques i conselleres. Es va cuidar d'una família nombrosa: cinc filles i un fill, gairebé sempre sense ajuda, cedint al seu marit el temps que ell necessitava per continuar el camí que havia elegit. A més va assumir la tasca d'iniciar els seus fills en el ioga.

El senyor Iyengar va començar a ser reconegut com a professor de ioga. Va ensenyar algunes personalitats com a J. Krishnamurti, a lluitadors per la llibertat com Jayaprakash Narayan, Achyut Patwardhan, comandant de l'Acadèmia de Defensa Nacional i a nombrosos metges i industrials. Va oferir innombrables demostracions molt apreciades per personalitats com el Dr. Rajendra Prasad, primer president de l'Índia, Dr. Mohammad Hatta, exvicepresident d'Indonèsia, Marshal Bulganin, exprimer ministre de la URSS, Nikita Krushchev, primer secretari del Partit Comunista de la URSS, i li va ser concedida una audiència amb el Papa Pau VI.

Una trobada casual amb el mestre de violí, Yehudi Menuhin, el 1952, va ser decisiva per introduir a Guruji a Occident, on se’l va començar a conèixer com mister Iyengar. Menuhin era un alumne entusiasta i any rere any Guruji va haver de viatjar a l'estranger per ensenyar ioga a ell i a la seva família. Moltes més persones es van unir a aquestes sessions i, poc a poc, un gran nombre d'occidentals es van convertir en els seus alumnes, que esperaven amb fervor que tornés un any més tard. Menuhin, com els seus altres alumnes va continuar la pràctica i va reconèixer a mister Iyengar com «el seu millor professor de violí». Va romandre com a fervent seguidor i practicant sincer fins a la seva fi el 1999.

Lord Menuhin va ser a més decisiu perquè el va presentar a nombroses personalitats. Una d'elles la Reina Mare de Bèlgica, que anhelava mantenir-se sobre el cap a l'edat de vuitanta-dos anys. I el senyor Iyengar no només li va ensenyar Sirsasana, sinó també moltes altres asanas. La Reina Mare estava tan contenta que li va regalar un bust d'ell esculpit per ella mateixa.

De tornada a Pune, no aconseguia arribar a les masses. Vivia en una caseta llogada, on només podia fer classes privades a un o dos alumnes alhora. Donava classes en salons llogats o terrats d'edificis. De vegades, havia de cancel•lar una classe o canviar l'horari, si el lloc no estava disponible.

Va ser el 1968 quan Guruji es va assabentar que la propietat on es troba en l'actualitat l'Institut estava en venda. «Si és dins de les meves possibilitats he d'establir-me aquí i construir una casa petita amb una classe davant», va pensar. Tanmateix, durant els següents quatre anys, a causa de restriccions financeres, no va poder planificar cap construcció. El gener de 1973, Guruji va pensar en construir només una casa petita amb tres o quatre habitacions per a la família. Un dia de bon auguri, que va resultar ser el 26 de gener de 1973, la seva esposa Smt. Ramamani Iyengar (coneguda afectuosament com Amma) va realitzar la licitació. Tanmateix, Amma no va viure per veure la casa o l'Institut, doncs va morir als dos dies de realitzar-la. La seva mort va ser un cop per a tota la família Iyengar. Guruji, per desgràcia, estava fora, a Bombay, donant les habituals classes del cap de setmana. La terrible notícia li van fer arribar els seus alumnes. Després de la seva mort, Guruji va considerar que si alguna cosa havia de ser construïda en aquesta terra no seria només una casa, sinó un institut de ioga. Així el seu esperit viu en l'Institut que es va construir en la seva memòria, i es va inaugurar oficialment el 19 de gener de 1975.

Ja llavors, la filla gran de Guruji, Geeta, i el seu fill Prashant, practicants i professors per mèrits propis, van començar a compartir el pes de l'ensenyament en l'Institut amb Guruji.

L'Institut ha tingut molts visitants de renom incloent-hi al primer ministre de l'Índia, Shri Vajpayee. Va celebrar els seus vint-i-cinc anys d'existència coincidint amb el nou mil•lenni.

El llibre Luz sobre el yoga es va publicar per primera vegada el 1966. Va resultar ser una obra mestra, va arribar a tots els racons del planeta, i va aconseguir fer universal el ioga. El llibre continua reeditant-se i s'ha traduït a divuit llengües, transcendint així a cultures, gèneres, religions, castes, divisions geogràfiques i econòmiques de tot el món.

A poc a poc, el ioga Iyengar es va convertir en un sistema que s'expandia per innombrables països, inspirant tant als joves com als no tan joves. Els practicants procedien de diferents nivells socials i culturals. Se'ls ensenyava com adaptar la pràctica del ioga als seus estils de vida o professions, de tal manera que un músic arribés a ser millor músic; un artista, millor artista; un científic, millor científic; un metge, millor metge. El fotògraf americà E. Simmons va opinar: «Iyengar és al ioga el que Renoir a la pintura, Rodin a l'escultura, Sterchen a la filosofia.

Robert Engman, president del Departament de Belles Arts de la Universitat de Pennsilvània, ha erigit una monumental escultura de quatre metres i mig titulada «After Iyengar» que el qualifica d'artista suprem.

La cadena de televisió BBC l’ha equiparat a un dels artistes més grans, el «Miquel Àngel del ioga».

L'obra de Guruji és admirada per diverses organitzacions i governs de tot el món. Ha rebut nombrosos reconeixements i títols com el Padmashri, concedit pel Govern de l'Índia; el premi Patañjali, Doctor en Ciències per la Càtedra per a la Pau Universal de les Nacions Unides; Shri Krishnanugraha Prashasti per Jagadguru Shri Madhavacharya; Yoganga Shikshaka Chakravarti per Yogacharya T. Krishnamacharya; Ioga Ratna per Vishwa Yoga Samelan; Yoghi Raja per Swami Shivananda; el premi Rajyotsava del Govern de Karnataka i el premi Purna Swasthya.

Fins i tot, una estrella de l'hemisferi nord porta el nom de Yogacharya BKS. Iyengar i ha estat registrada al Ministry of Federal Star Registration dels EUA. La seva localització és Monoceros Ragh 30m49sd + 1grau 29minuts.

El coneixement que Guruji té sobre el cos i la ment humana és extraordinari. Ha utilitzat aquest saber, basat en la seva experiència, en tractar persones amb diferents malalties. El ioga terapèutic s'ha integrat al ioga Iyengar, per a persones que pateixen múltiples malalties i busquen el consol de Guruji. Milers li deuen que pràcticament els hagi salvat i ofert un significat nou a les seves vides.

Des de 1975 a 1984 va ser Guruji qui va donar la majoria de les classes de l'Institut. A partir de 1984 va passar a un segon pla, com si entrés en una etapa de la vida on un aprèn la no afecció mentre viu en família (vanaprasthashrama). Ell té la capacitat, el poder per continuar, però també té la capacitat de contenir-se i desaferrar-se. També volia que la generació més jove tingués la seva oportunitat. La seva filla Geeta, el seu fill Prashant i altres professors consagrats van començar a fer les classes a l'Institut.

Tanmateix, encara continua ensenyant periòdicament, guiant els seus alumnes i els seus alumnes-professors en classes massives que dirigeix en diferents llocs del món. El 1998, va donar un curs a vuit-cents dels seus alumnes durant una setmana, amb motiu de seu vuitanta aniversari. Una vegada més, l'any 2000, va dirigir un curs especial per a professors especialistes de ioga Iyengar de gairebé quaranta països.

Fins i tot avui, als seus vuitanta-tres anys, mai no deixa de practicar. Ell sembla relaxat en qualsevol de les postures, però està totalment implicat, reflexionant, concentrant-se, amb els sentits de percepció en calma, en un estat de meditació (dhyana).

Aquesta informació ha estat cedida per la pàgina web oficial de BKS. Iyengar: www.bksiyengar.com

El nostre agraïment.